***
Moltes nits, mentre passege a la fresca, passe per davant d’una tàpia obrada amb pedres, rajols macisos de fang, i morter de calç i arena blanca. No fa ni vint passes, i té l’alçada de dos hòmens. El llenç del mur està cremat pel sol i el vent de ponent de més d’un centenar d’estius. En un cantó es pot veure la forma apuntada d’un xiprer molt verd, tan verd, que de vegades, a poqueta nit, sembla anar vestit de dol. Darrere del mur, sota la terra roja, descansen els morts baix de les seues creus de ferro rovellat.
***
-