Es verdad. Que frase tan redonda. Y cuando uno es consciente de ello, quizá, sólo quizá, sea capaz de dar dos pasos atrás para escapara de esta atroz mirada del abismo. Salut.
Se m'acuden molts comentaris a fer-te al respecte dels teus. 1)Això de l'abisme sembla tant potent com l'addicció a una droga dura. 2) L'abisme, te fi? 3) Vigila. Cuida't. Lluita. 4) Tots tenim la nostra pròpia lluita en la vida, uns contra la foscor i altres contra la llum.
La pregunta és: i qui dels dos es sorprendrà més? Tu o l'abisme? A més, si tenim en compte allò de: els ulls no són ulls perquè mires, sino perquè et veuen (o algo així). Com seran els ulls de l'abisme??
6 comentarios:
Es verdad. Que frase tan redonda. Y cuando uno es consciente de ello, quizá, sólo quizá, sea capaz de dar dos pasos atrás para escapara de esta atroz mirada del abismo.
Salut.
Es así...El abismo nos mira siempre...Y a veces fascina...
Saludos
Querido Igor, ¿y si no queremos dar esos pasos atrás?
Manuel, lleva años fascinándome...
Se m'acuden molts comentaris a fer-te al respecte dels teus.
1)Això de l'abisme sembla tant potent com l'addicció a una droga dura.
2) L'abisme, te fi?
3) Vigila. Cuida't. Lluita.
4) Tots tenim la nostra pròpia lluita en la vida, uns contra la foscor i altres contra la llum.
No oblidis que hi ha mans amigues.
La pregunta és: i qui dels dos es sorprendrà més? Tu o l'abisme? A més, si tenim en compte allò de: els ulls no són ulls perquè mires, sino perquè et veuen (o algo així). Com seran els ulls de l'abisme??
Publicar un comentario