Ací està la meua aportació a la juguesca literària del blog Ricderiure. Punxeu
ací per seguir aquesta cadena de regals i animeu-vos a participar! Jo m'he endut a
En Tinet, personatge creat per la Glòria del blog El que em passa pel cap.
L'ESCLAU IDRIS
Estava clar que l’Andoni era un mal parit, doncs jugava amb l’Encarna i el Tinet a dues bandes, pagat com estava d’ell mateix perque era jove i es sabia guapo i simpàtic, i per tant irresistible. L’Andoni, no obstant, no els permetia ni a l’Encarna ni a l’enamorat Tinet anar més enllà de la conversa fàcil i les mirades, bromes i gestos que en el mercat es feien i que per a ell només eren una diversió més. Una de tantes, clar.
En passar un parell de mesos, l’Andoni va tancar la parada i es va acomiadar del Tinet, diguent-li que tornava al seu petit poble a viure amb la seua novia "de sempre" que acabava d’heretar una bona hisenda dels seus pares. L’Andoni va abraçar al Tinet amb molta força, i aquella va ser l'única vegada que el Tinet va experimentar la proximitat quasi íntima d’aquell cos tan desitjat.
El Tinet va caure malalt i acabà en la consulta d’un psicòleg, que un bon dia li llegí una història amb la seua veu suau però ferma, que el va fer sentir millor. Era una història que havia passat molts segles enrere i on el seu protagonista havia trobat la felicitat amb la conformació.
“Hi havia un jove moret de nom Idris, esclau i jardiner del mercader més ric de la ciutat, que mirava les flors del cirerer vessant llàgrimes de goig mentre esperava l’arribada del fill més menut del seu amo. El fill de l’amo era per a ell tan dolç com les cireres d’aquell arbre que els encobria mentre tots dos compartien tendres jocs. El jardiner plorava d’alegria, tant se l’estimava al jove amo, perquè aquest anava a desposar feliçment a la filla d’un altre ric mercader en una ciutat molt llunyana. Ja no li posaria les lluentes cireres a la boca, ja no retindria la flaire de la seua pell amerada de suor en la seua, ja no. Però el jove jardiner romandria feliç esperant cada dia la tornada del seu estimat amo, malgrat que ell sabia que no el tornaria a veure mai més.”
