Siempre me mantenían alejado de la ermita (pasábamos los veranos allí en casa de mi tía, la ermitaña), cuando había un entierro. Ese día también se me alejó de allí, pero al acabar la ceremonia, y quiero suponer que buscando el frescor del interior del templo para huir del tórrido viento de poniente del mes de agosto, me refugié allí dentro, como tantas otras veces; pero la verdad es que quizá buscase algo más que el fresco característico de los edificios religiosos. Quizá mi curiosidad me llevase a querer ver algo que en mi interior todavía permanecía borroso… la cara más fea y a la vez la más pública de la muerte. Aquel pobre catafalco, en nada parecido al que vemos más arriba, era parte de ello.
No lo sé. Pero no me gusta el fuerte viento. Ni en verano ni en invierno. Ese viento que no me deja escuchar y que me hace estar muy atento. El que me hace liberar más adrenalina de la necesaria. El que es capaz de impedir que se oigan nuestros propios gritos...
8 comentarios:
A mi me provoca la isma sensación que a ti, no me gusta nada.
Ufff, ni a mí!!! L'aire deuria d'estar prohibit, almenys l'aire fort... xDD.
Vaja dia a València no?? Aire... virus... gola... fatal!!!
Mapax espero que con este viento que tan poco nos gusta el pobre pajaroto no salga volando xDDDD. Espero verlo pronto. ;-)
El dia estava condemnat abans de començar-lo. Quasi tots ho estan ara.
Estàs convidat a passejar més sovint per aquest solitari bosc, pot ser així sàpigues algunes coses del qui sempre mora en ell...
El vent sempre porta les veus de les ànimes. Si escoltes amb deteniment les pots identificar totes. I no diuen res que faça por... Perquè a la fi, tots serem ànimes. A mi m'agrada el vent, sempre que no faça malany. Gràcies al vent, també es pot volar el catxirulo... que és una cosa ben important.....
Aquest bosc és prou gran com per a passejar per ell sense ser vist... no ho oblides... xD I sí, vaig aprenent coses de tu, que sempre és interessant. Un beseet.
Les animetes ja van deixar de parlar-me fa temps. Solament una ho fa alguna vegada... I sí, els catxirulos són d'allò més importants. Què faríem sense ells? xDDD (I aquest anònim... o_0 )
Jeruuuuu: Sí que és gran, sí, aquest bosc. I moltes vegades prefereixc no saber qui està entre els arbres.
I això d'aprendre de mi, no sé no sé... Encara que no se'm dóna malament la docència :P
Publicar un comentario