27 de marzo de 2012

Et regale un personatge 2 - L'esclau Idris

Ací està la meua aportació a la juguesca literària del blog Ricderiure. Punxeu ací per seguir aquesta cadena de regals i animeu-vos a participar! Jo m'he endut a En Tinet, personatge creat per la Glòria del blog El que em passa pel cap.

L'ESCLAU IDRIS

Estava clar que l’Andoni era un mal parit, doncs jugava amb l’Encarna i el Tinet a dues bandes, pagat com estava d’ell mateix perque era jove i es sabia guapo i simpàtic, i per tant irresistible. L’Andoni, no obstant, no els permetia ni a l’Encarna ni a l’enamorat Tinet anar més enllà de la conversa fàcil i les mirades, bromes i gestos que en el mercat es feien i que per a ell només eren una diversió més. Una de tantes, clar.

En passar un parell de mesos, l’Andoni va tancar la parada i es va acomiadar del Tinet, diguent-li que tornava al seu petit poble a viure amb la seua novia "de sempre" que acabava d’heretar una bona hisenda dels seus pares. L’Andoni va abraçar al Tinet amb molta força, i aquella va ser l'única vegada que el Tinet va experimentar la proximitat quasi íntima d’aquell cos tan desitjat.

El Tinet va caure malalt i acabà en la consulta d’un psicòleg, que un bon dia li llegí una història amb la seua veu suau però ferma, que el va fer sentir millor. Era una història que havia passat molts segles enrere i on el seu protagonista havia trobat la felicitat amb la conformació.

“Hi havia un jove moret de nom Idris, esclau i jardiner del mercader més ric de la ciutat, que mirava les flors del cirerer vessant llàgrimes de goig mentre esperava l’arribada del fill més menut del seu amo. El fill de l’amo era per a ell tan dolç com les cireres d’aquell arbre que els encobria mentre tots dos compartien tendres jocs. El jardiner plorava d’alegria, tant se l’estimava al jove amo, perquè aquest anava a desposar feliçment a la filla d’un altre ric mercader en una ciutat molt llunyana. Ja no li posaria les lluentes cireres a la boca, ja no retindria la flaire de la seua pell amerada de suor en la seua, ja no. Però el jove jardiner romandria feliç esperant cada dia la tornada del seu estimat amo, malgrat que ell sabia que no el tornaria a veure mai més.”

15 de marzo de 2012

"365 contes". El llibre.

Pot ser que alguns dels meus amics blogaires recorden que fa temps vaig publicar dos contes en el blog "365 contes". Doncs bé, ara els 365 contes estan impresos en paper. Us deixe el vídeo promocional que acaba d'aparèixer en YouTube i l'enllaç on podeu adquirir el llibre. Si esteu interessats punxeu ací.
És un honor per a mi haver participat en aquest projecte i veure-ho convertit en realitat.
Gràcies Mònica per la teua tenacitat!

"365 contes" és un projecte que va començar sent un blog. Durant tot un any es va publicar un conte diari. Van participar 137 escriptors de tota la geografia catalana, d'algunes parts d'España, d'Amèrica del Sud i d'Amèrica Central. Són contes per a adults i de diferents temàtiques i que, finalment, estan tots junts per poder llegir-los. (Els beneficis de la venda del llibre es donaran).



Puede ser que algunos de mis amigos blogueros recuerden que hace tiempo publiqué dos cuentos en el blog "365 contes". Pues bien, ahora los 365 cuentos están impresos en papel. Os dejo el vídeo promocional que acaba de aparecer en YouTube y el enlace donde podéis adquirir el libro. Si estáis interesados pinchad aquí. Es un honor para mí haber participado en este proyecto y verlo convertido en realidad.
¡Gracias Mònica por tu tenacidad!

"365 cuentos" es un proyecto que empezó siendo un blog. Durante todo un año se publicó un cuento diario. Participaron 137 escritores de toda la geografía catalana, de algunas partes de España, de América del Sur y de América Central. Son cuentos para adultos y de diferentes temáticas y que, finalmente, estan todos juntos para poder leerlos. (Los beneficios de la venta del libro se donarán).