9 de octubre de 2011

9 d'octubre de 2011


DESPERTEU-VOS VALENCIANS!!!!
ENCARA NO ÉS TARD PER A RECUPERAR LA NOSTRA IDENTITAT

"E, quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al rey e a rais Abualmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era València, e que nagun / mal no·ls faessen, que metéssem nostra senyera en aquella torra que ara és del Temple. E ells dixeren que·ls plahia. É nos fom en la rambla, entre·l reyal e la torra. E, quant veem nostra senyera sus en la torre, descavalcam [del caval] e dressam-nos vers orient e ploram de nostres ulls, besant la terra, per la gran merçè que Déus nos havia feyta."

-Crònica de Jaume I-

11 comentarios:

Darío dijo...

No es tarde, no! Viva Valencia!

Eastriver dijo...

Des de Catalunya ens n'alegrarem molt i us mirarem amb molt respecte. Que València sigui el que volen els valencians!

Igor dijo...

Ai, Dissortat, con riesgo. Jamás es tarde para amar, recuperar la identidad y volver a llamar a los pocos amigos.
Me gusta este fragmento de las crónicas de Jaume I, un rei formidable. Tiene un dramatismo absoluto. Incluso un toque extraño, por ese "descavalcam (del caval). A saber cuántas interpretaciones habría de "descavalcar".
Salut, Valencià. I celebro que de tant en tant treguis el cíbercap.

Unknown dijo...

Disfrutad vuestro gran día, y vividlo tal y como leo en la Crónica de Jaume I, pero que los gobernantes no la politicen. Es una fiesta del pueblo...
Salud¡

Laura T. Marcel dijo...

Un gran dia, per celebrar aquelles petites coses que són tant grans per cadascú dels que les senten en el seu cor. Visca València, germana València!

Roberto T dijo...

Aunque el texto es antiguo, creo que lo he entendido. Todos lloramos cuando vemos nuestra bandera ondear sobre una torre. Felicitats a tots els valencians i les valencianes per la seva diada. I, no, mai és tard quan la dita i la intenció són bones. Una forta abraçada.

maria dijo...

Bona diada i a seguir lluitant!

J. Eduardo V. G. dijo...

Dissortat, yo que no soy muy futbolero, pero mis dos hijas si, ayer me fui a ver al Guadalajara que ha ascendido a segunda división, me pilla más cerca que Madrid, jugaba contra el Hércules de Alicante que ganó y se puso líder, mira por donde esos valencianos del sur lo celebraron bien en tierras castellanas.

Saludos.

PACO HIDALGO dijo...

Un gran recuerdo al gran rey Jaume I el conquistador. Saludos.

Anónimo dijo...

Complicat ho tenim els valencians que ens estimem la nostra història i la nostra llengua. Per desgràcia la gran majoria te poc d'interés i els nostres polítics, que a mi em sembla que són dels més incultes de tot el món,no tenen perdó pel mal que fan.

Jerukiti dijo...

Està complicat... sí, però no s'hem de rendir. Com diu Pau Alabajos:
D'acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s'afona sota els nostres peus.

D'acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.

D'acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l'acció.

D'acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l'esperança i seguim avançant.