13 de mayo de 2010

Nathan "Frigopie" (Cadena de personatges. Iniciativa del Blog Ric de Riure)

*
Continuant amb el joc o divertiment literari proposat en el blog RicdeRiure, copie el relat que vaig rebre com regal de La meua perdició, i agregue la continuació. Espere que vos agrade.
-

NATHAN “FRIGOPIE”
En Nathan “Frigopie” té 58 anys, i viu en un edifici ruïnós del Barri Gòtic de Barcelona des de fa més de vint. Ocupa una petita habitació d'una pensió regentada per la senyora Angustias, amb dret a dutxa setmanal, i dos àpats al dia. En Nathan parla un català esquitxat de paraules que ningú entén, mai ha volgut aprendre el castellà. Els matins els passa al bar Paco, des de fa uns anys regentat pel Sayid, on veu vi i “barreges” fins l'hora de dinar. Desprès passa les tardes a la Rambla, assegut en el seu cotxet que empeny amb uns pedals adaptats per les mans. Allí s'està fins l'hora de tornar a la pensió, intentant vendre als turistes els seus dibuixos que semblen fets per un nen de set anys. Normalment els acaba canviant a algun veí per una cigarreta.
Al barri tothom li diu “Frigopie”, perquè té la cama dreta amputada a l'alçada del genoll. Ell explica a qui te temps per escoltar-lo, que un tauró balena li va arrencar quan era pescador a Austràlia.
La dues possessions més preuades d'en Nathan “Frigopie” son una medalla d'argent que va guanyar amb l'equip de ciclisme polonès, en la prova de contra-rellotge, als Jocs Olímpics de Munic de 1972, i una imatge de La Bogurodzica (la Mare de Déu), guardades en una caixa de sabates sota el seu llit. Subsisteix gràcies a una minsa paga d'invalidesa, que rep cada mes del ministeri de defensa del seu país. No se li coneix cap familiar.

LA VERITABLE HISTÒRIA DEL NATHAN "FRIGOPIE"
Com de costum, el Nathan va anar al bar Paco, però eixe dia va anar a poqueta nit. Va començar a beure vi, que era el que bevia habitualment, però bevent-ne més del compte. El Sayid el va advertir, perquè mai havia vist al Nathan borratxo. Aquest bevia recolzat sobre el mostrador, i començà a plorar. El Sayid li va preguntar per què plorava així. Nathan “Frigopie” es tragué de la butxaca de la camisa l’estampa arrugada de la Mare de Déu -La Bogurodzica-, que guardava com un tresor, i li va explicar entre sanglots al cambreret la història de com va perdre la cama en un dia de setembre com aquell. No havia estat a Austràlia mai de la seua vida. Tampoc havia sigut pescador. Aquella era una invenció d’ell per no contar el que li va passar de debò el setembre del 72, allà a Munich. El Nathan va fer un glop llarg del seu got i continuà parlant. Després d’haver guanyat aquella medalla de plata amb la bicicleta, just tres dies després de tota aquella moguda de l’atemptat, molts agents secrets del Mossab patrullaven incansablement per la ciutat, cercant possibles col·laboradors dels terroristes. Mentre tornava a la residència on s’allotjava l’equip del seu país, dos homes el van confondre amb algú que se li semblava i l’emprengueren a tirs amb ell. Quan despertà estava en un hospital i amb mitja cama amputada. Segons li explicaren, el gallet de la metralladora en la que li dispararen s’enganxà, i ell va rebre una dotzena d’impactes, tots en la cama. Ja en a terra, els dos agents secrets no el remataren perquè ell cantava l’himne de La Bogurodzica, i com que un dels jueus era d’ascendència polonesa, va saber de seguida que havien disparat contra el blanc equivocat. A canvi del seu silenci, el govern israelià li va assignar aquella paga. El Sayid que no es creia la història de l’aventura d’Austràlia, tampoc es va creure aquella que acabava d’escoltar, i quan va veure que el Nathan estava a punt de caure a terra tot borratxo, se’l tirà al llom i el portà al brut matalàs que estava en la petita habitació del fons del bar, i que ell usava de tant en tant per satisfer les seues necessitats amb la xicota que l’ajudava a mantindre net el bar. Quan el Nathan “Frigopie” va despertar, no recordava res.

14 comentarios:

Madame Minuet dijo...

Ay, pobre hombre. Interesante personaje, capaz de inventarse cada dia un pasado. Pero el traductor casi se me vuelve loco con el frigopié!

Feliz tarde

Bisous

Pulgarcito soñador dijo...

Me garcaste, ahora si que no entendí un joraca...pero voy a intentarlo en un ámbito de paz...

Dissortat dijo...

-Madame, ¿no recuerda aquellos helados de fresa? xD
-Pulgar, un poco costoso es para ti, pero vuelvo al castellano en breve.

La Meva Perdició dijo...

L'has encertat de ple. N'estic molt content i molt orgullós. Tots els detalls encaixen. Un gran treball. En Nathan ha tingut molta sort de caure a les teves mans (ja li vaig dir). Gràcies per fer-lo en valencià. Una abraçada. *_+

ricderiure dijo...

Deu ni do!

M'ha agradat moltíssim la teva història, ostres ja es veia a venir que en Nathan es algú amb una història complicada, o moltes!
T'enllaço!
la segona cadena ja s'està tancant!
però podriem ser més?

salut!

Dissortat dijo...

-Perdició i ricderiure, sou tots dos uns exagerats!!! xDDD Intente sempre usar la variant dialectal de per ací baix ^_-

maria dijo...

M'agrada aquesta continuació que li has donat.Uau!

montse dijo...

Els cambres són un pou de històries abocades darrera la barra.

Bona continuació.

CarmenBéjar dijo...

No he visto persona con mayor picardía para poder inventarse un pasado a las primeras de cambio y con tanta maestría y credibilidad, jeje.

Un saludo

Dissortat dijo...

-Maria, gracies wapa!!
-Montse, es veritat que els cambres sabem moltes històries dels "feligresos" dels seus bars. Moltes gràcies per passar per ací.
-Carmen, Nathan "Frigopie" es un superviviente y vive tanto de sus pinturas como de sus engaños. ¡Gracias por tu visita!

María de Escocia dijo...

Una muy buena historia, documentada y creible. Yo si creo en ella, pero seguro que le quedan muchas mas.

Enhorabuena caballero.

Elvira FR dijo...

Quin suc li has tret al Frigopie ! un relat molt bo d'un relat que ja ho era de bo....Fantàstic!

Dissortat dijo...

-Majestad, gracias por vuestros inmerecidos halagos
-Elvira, he intentat igualar-me amb Perdició, encara que ha esta molt costós

Jerukiti dijo...

Ostres... la història m'ha agradat molt... però com no se molt bé de que va aquesta història de la cadena de personatges estic una mica perdut... :) Intentaré recavar informació (si no vols explicar-me-la, clar) xDD