Velas.
Frente a nosotros,
como una fila de velas encendidas,
-radiantes, cálidas y vivas-
están los días del futuro.
Los días del pasado son
esas velas apagadas.
Las más cercanas todavía humeantes,
las más lejanas encorvadas, frías,
derretidas.
No quiero verlas. Me entristece
recordar su brillo.
Frente a mí miro las velas encendidas.
No quiero mirar hacia atrás y asustarme:
cuán rápido la negra fila avanza,
cuán rápido las velas apagadas crecen.
Konstandinos Kavafis
.jpg)
11 comentarios:
Estos son las frases que te hacen pensar y ahondar en el principio y el final. Me ha gustado mucho...
Veles.sempre tan misterioses....Però hi ha que anar una mica espai a l´hora de encendre-les,si no hi ha motiu pot cridar coses indesitjables,i per supost sempre amb un bon motiu,acompanyen més del que es pensem.La xica de les cinc puntes d´estrela.
I no les pots tornar a encendre?
per supost Maria,si les apagues abans d ´acabar-se,com que no es deuen de tornar a encendre.La xica de les cinc puntes d´estrela.
Saps que et recomano,doncs?
Una capsa d'esperança (de mistos) sempre al teu costat.
No es poden tornar a encendre, però es poden utilitzar i aprofitar millor les següents, queden les que queden. No veus mai on les veles enceses acaben, però mai saps si un bon corrent d'aire les pot apagar totes d'una. Vaja, què tètric m'he posat no?? Crec que deuria d'arreglar-ho amb un xiste, a vore:
- Quillo!! Zabe que?? Ma tocao un viaje a Tune!!
- I que va hazé tu con tanto pejcao, pisha??
Gràcies a tots expresar el que vos fa pensar el Kavafis. Vos el recomane als que no el conegueu.
Jeru, com sempre no pille els teus xistes. Ja me l'explicaràs, sí no? xDD Ets un tronxo!!!!!!!!
Preciós aquest poema, com d'altres de l'autor. Segur que tots coneixem Itaca, que va musicar en Llach, i en el que val la pena recrear-s'hi...
Mantinguem encesa la flama de totes les espelmes i si s'apaguem no forcem situacions.
Totalment d'acord amb en Jerukiti. I l'acudit s'enten Dissortat, posa-li accent del sud i hi trobaràs la tunyina!!!(je,je,je)
Fa molt que no escolte Llach. Ítaca, era una bona cançò.
El xiste, veig la tonyina, però el sentit jajajaja. Els xistes son tot un repte per a mi. No m'entere, normalment...
Saben aquell que diu?
Va Curro, de Granà de toda la vida, y le pregunta a su amigo Pere:
- Quillo, como se dise edifisio en catalan?
- Edifici
- Coño, ya sé que e difisi, sino no te lo preguntaria!!!
Veig que aquesta entrada, s'ha convertit en un concurs de xistes. xDDDDDD
Podeu contar-ne més xDDDD
Salut per a tots!!!!
Publicar un comentario