1 de junio de 2009

«NEC METU NEC SPES»

Casi siempre inesperada, y a veces, de tan esperada no temida… Eso pensé en aquel momento.


Imagen: Grabado para ilustrar la portada de, El espejo de la muerte de Carlos Bundeto (¿Amberes? 1700)

8 comentarios:

YGG dijo...

Saludos. Luego de tantos buenos augurios con los 8 símbolos ¿por qué la muerte? Después de todo esta entrada tiene su dato oculto es como un mini cuento que nos deja intriga. De cualquier modo pensemos ,imaginemos -como en la literatura-, que “aquel momento” fue solo una de las tantas preocupaciones existenciales y olvidemos la muerte q esperada o NO está al margen de nuestro deseo. Salud YGG

Unknown dijo...

Yo no la pienso, la evito...

◊ dissident ◊ dijo...

- YGG: cierto que fue un momento de preocupación en mi existencia, como lo es el la de todos, más pronto o más tarde. De todas formas "NI LE TENGO MIEDO, NI TENGO ESPERANZA EN UN REENCUENTRO"

- Javier: siempre está presente, y evitarla, pues creo que es difícil hacerlo. Mejor no provocarla, por si no se acuerda de nosotros...

Anónimo dijo...

Crec que el marató de l´home es aceptar la mort.Es molt difícil entendre-la i sobre tot compendre-la.Però jo posaria un repte,anem ha intentar-ho,ha veure que passa.Jo ho estic fent ja fa algún temps i de veritat que visc mooolt més feliç,que abans.La xica de les cinc puntes d´etrela.

Jerukiti dijo...

Jo últimament estic tenint tantes conveses de física quàntica, que ja no se si la mort és un canvi de dimensió de la nostra ànima, un desplaçament de l'espai-temps... de tota forma, quasi que preferisc pensar que serà la típica amb la túnica negra i la guadanya que allò altre... jajaja.

◊ dissident ◊ dijo...

Jeru: jo no deixe de pensar-la així. És més física, real...

Unknown dijo...

Em sembla que més val que ens dediquem a pensar en la vida més que en la mort. És allò de viure el present, no? La mort no sabem ni què és ni com vindrà per tant cadascú pot imaginar-la a la seva manera, més física, més espiritual, com un final o com un principi... ves a saber!!! I com que no ho podem triar, que vingui quan hagi de venir.
(Perdona que a vegades contesto amb retard a les teves entrades. Espero que encara que sigui així llegeixis els meus comentaris que d'altra part si els faig es pq els vegis, clar, però el meu dia a dia em deixa fer les coses quan puc, no quan vull...)

◊ dissident ◊ dijo...

Teresa: docs clar que llegeixo els teus comentaris, i clar que els publique. Sempre són encertats. Tenim poc de temps per a aquestes coses, així que quan vinguis, seràs benvinguda.
Una abraçada