*
Continuant amb el joc literari "Et regale un escenari" proposat en el blog de ricderiure, copie el relat que vaig rebre de la Joana, del blog Llum de dona i baix el que jo he fet par a tots vosaltres. Espere que t'agrade Joana, i a els que ho llegireu també.
Una finestra al món.
"Darrera la finestra albirarem els somnis complerts i els que hem d'acomplir. Mentre conversem olorarem el te fumejant que dibuixa camins serpentejats cap a l'infinit. Ens mirarem als ulls plens de totes les imatges que hem retingut. Continuarem viatjant des de casa assaborint els llocs que hem trepitjat i els que ens falten per descobrir.
L'olor de les vacances roman per sempre tancat a les maletes."
Una finestra tancada.
Les mateixes maletes que ens fan recordar les vacances de l’estiu, es tornaran a obrir ara per a omplir-se de roba menys lleugera. Amb elles viatjaré a llocs, llocs que ja conec, i on deixàrem les nostres petjades en aquells camins de terra roja; i on respiràrem la flaire del fum de la llenya de garrofer cremada en xemeneies anònimes, que s’elevaven amb distintes grandàries i dissenys; i on escoltàvem el toc de les campanes al vol, a missa, a morts… Tot plegat em fa sentir melangia de totes les vegades que gaudirem d’aquelles sensacions, i després, d’aquelles altres vegades que ja les vaig reviure en solitud. Les maletes ja no porten l’olor de les vacances, porten l’olor de la pluja que no descansava en aquell temps, del cafè de la condemna, de la llibertat fictícia, però sobre tot del desengany…
***
***
.jpg)
23 comentarios:
Pero que preciosidad!
Inspiradisimo, ambos fragmentos son maravillosos y perfectamente ensamblados. Me encanta el olor de las vacaciones y el olor de la lluvia en las maletas.
Feliz fin de semana
Bisous
Me encanta, una história muy dulce y muy íntima. Escrito con un toque personal inconfundible. Precioso.
Besos
ostres titu!!!
Això és un atac de melangia post-vacacional, o depresió tardoral ( aquesta expressió em sona fatal... potser hauria de dir "de tardor").
Moltes gràcies per participar a la cadena!!!
i animu que el fred també estimula!!!!
salut!
Una bonita narración Jordi...y seguimos con el curso de valencià :)
Un abrazo.
Me voy a tener que poner en serio a empollar otros idiomas. La cosa es seria...
Saludos
osti que bo!
Molt maco... em sembla meravellós el tros de la Joana i també el teu. Tu tens el mèrit d'haver-te adaptat a l'estil que et condicionava... Aquesta mena de jocs literaris són genials per millorar el nostre propi estil, per aprendre més, per aprofundir en la nostra pròpia veu.
És curiós com una simple olor pot evocar records vívids que creíem oblidats. De fet, eixes olors poden quedar tancades a una maleta... i al obrir-la al cap dels anys evocar records casolans si ara vius fora o d'altres llocs si estàs a casa. Tal volta tots deuríem tindre frascos amb olors de records... en compte de fredes i planes fotografies.
Un cop de melangia...
Y un texto muy poético, preciosista, del que mira por la ventana como transcurre el mundo. Cuántas sensaciones agridulces, me he sentido como en una tarde de noviembre cuando el sol de pone y llega el viento frío.
Muy placentera esta lecutra. Podrías dejar ver esas salas secretas un poco más.
Saludos.
En verdad te digo, que provoca. Escalofríos, provoca, dulzura, provoca, pero no te deja insensible.
Vinc d'una terra erma on els pics s'abracen amb els núvols,el vent colpeja les galtes i les cames tenen el lleu tremolor de les fulles. Els grocs i els verds es barregen amb el vermell tardorenc i a poc a poc els arbres es despullen mentre reben l'alè feixuc de la pujada.Sense respir em miro de lluny el que he deixat prop de la llar. L'escalfor de la teva mirada em somriu als meus llavis...
A les maletes, l'enyor. Al cor, els records...
Moltes gràcies Dissortat.Un preciós regal de tardor. No m'ho esperava... per això és doble la sorpresa.
una abraçada!
Moltes gràcies a tots, i especialment a tu JOANA, per haver fet d'aquest comentari teu un regal molt més inesperat.
Una forta abraçada
Te dejo cariños y abrazos, a ti, al bosque y a la espera.
Muchas gracias por tu visita y vengo a dejarte mi saludo y mis deseos de que pases un buen finde
Un abrazo
El desengany és un tresor que obre els ulls i omple maletes de noves il.lusions. Mai s'ha de parar de caminar. I en cara que ho facis, que et quedis quiet, el món continuarà girant. La única opció és cap endavant. La resta, els records, la melangia, companys de la nostra esquena que de tant en tant ens graten el cor. Però que no ho facin gaire, coi!
Els dos fragments són magnífics. LA composició sencera, una petita joia.
Una abraçada!
Un text ben torturat, com la sensació de foscor i fred que porta a tardor, època de morir per tornar a néixer.
A actualitzaaaaaarrr!!!!
Me ha costado pero creo que el meollo de la narración la he captado, y es texto muy sensible. Que tengas muy buen fin de semana. Saludos.
Hola:
Gracias por pasar por el blog y tus comentarios.
No sabía de donde me sonaba tu nombre.... Somos de la misma Orden de la eterna sapiencia ;D
Saludos ya me veras por aquí. Me cuesta el catalán, pero ya veremos.
cari, no me entero.. voy a ver si Google me ayuda, aunque ya sabemos sus limitaciones y supongo que se perderá la parte más poética...
Voy a ver, bezos.
Ah, bueno, pues me parece que Google traduce mejor del catalán que del inglés, pues me ha gustado la traducción y conserva cierto tono morriñoso muy lánguido y literario, jaaja
Bezos.
Als esperits els agraden molt aquestes dates, sobretot per jugar a espantar els pobres mortals.
Ai Dissortat! Que se't troba a faltar!!!
En realitat, la intenció de discutir la seva entrada al bloc és increïblement realista. Jo l'opció d'escoltar alguna cosa totalment nou amb això a causa que realment proporciona el mateix lloc dins del meu Estats Units durant aquesta matèria de manera que aquesta ajuda específica? Un munt tots els s. Vaig tenir l'oportunitat d'una bona mirada sobre el tema, a més va notar un gran un nombre de blocs, però en contrast amb això. Gràcies per revelar tant dins del seu lloc web.
Publicar un comentario