***
Moltes nits, mentre passege a la fresca, passe per davant d’una tàpia obrada amb pedres, rajols macisos de fang, i morter de calç i arena blanca. No fa ni vint passes, i té l’alçada de dos hòmens. El llenç del mur està cremat pel sol i el vent de ponent de més d’un centenar d’estius. En un cantó es pot veure la forma apuntada d’un xiprer molt verd, tan verd, que de vegades, a poqueta nit, sembla anar vestit de dol. Darrere del mur, sota la terra roja, descansen els morts baix de les seues creus de ferro rovellat.
***
Vos deixe l'enllaç del bloc Ricderiure blog perquè pugueu seguir aquest joc de regals d'escenaris. També vos deixe l'enllaç del que m'han regalat: Una finestra al món del blog Llum de dona.
-
.jpg)
33 comentarios:
Amigo Jordi, aunque mis conocimientos del valenciano se limitan a lo poco que aprendí con una novia que tuve de Villajoyosa de la que creo que ya te he hablado, me parece que al final tu paisaje acaba por ser la pared de un cementerio con su cruces de metal oxidado, no??? o algo así :)
Espero que estiguis passant unes bones vacances.
Una abraçada
Quina poreta, espere que siguen morts amables. De qualsevol manera un lloc ben interesant. I on dius que ès?
Besets
PD: La paraula per a publicar ès "wallfull" curiós, si no?
Oooh! La primera ànima inquieta d'aquest bosc tan bonic...
Moltíssimes gràcies per agafar la meva finestra. Ja pensava que me l'hauria de quedar per a mi :)
La paret...els fa de separador d'aquest món tan beneit i sí així tenen el descans etern...M'ha agradat.
Ara... quan facis vacances descansa sense quedar-te a l'altre costat :)
I molt bon estiu Dissortat, des de Girona city!
Ostres! La Noa s'ha atrevit a traspassar aquesta paret....
Sóc la Joana! Disculpa'm
Alberto, gràcies pel teu esforç (También puedes usar un traductor, que hay muchos en la red jajaja)
Magestat, no fa poreta xDDDD
Joana, juas juas, gràcies pels teus afalacs, encara que vinguen del teu "alter ego". Una abraçada!!!!
ya :), pero me gusta siempre hacer un esfuerzo que así se aprende más, los que podéis disfrutar de dos lenguas no sabéis el tesoro que tenéis ;)
Oye, me voy a tener que poner las pilas en esto del valenciano porque creo, si nada hay que lo impida, que voy a hacer una visita a Valencia en el mes de octubre.
Saludos
M'agrada la teva pared^^.
Alberto y Carmen, todo es cuestión de practicar. Nuestra lengua es fácil y hablada por una amplia mayoría en València, Catalunya y Balears. ¡Ánimo! ¡Ah! Carmen serás bienvenida en estas tierras. ¿Hace un café?
Carmen, vas a ver una de las provincias más bonitas de España. Jordi, como siempre, agradecemos los enlaces a los que nos remites.
Un saludo, amigo
Buenísmimo. ¿Qué es esto? ¿Quién lo ha escrito? Huele a medieval, a moderno, a eterno. Joé. Vuelo hacia el link.
Y parece como esos viejos poemas épicos de los sajones. Ahí es nada.
¡¡¡Hala Igor!!! Gracias por tus alabanzas xDDD Está escrito en un ratito. Sólo es un divertimento. La anterior iniciativa de ricderiure estuvo muy bien. Échale un ojo que hay cosas "buenas", tanto "regalando" personajes como continuando las historias de los personajes "recibidos". Arranca si quieres desde el mío. http://dissortat.blogspot.com/2010/05/georg-von-s-cadena-de-personatges.html
Que bello suena. Creo que entendí algo, pero ya que lo aconsejás, voy a ir al traductor. Pero que bello suena, y cuanta sombra tenebrosa.
Me pregunto, si los muertos realmente descansan detrás de los muros.
Eiiiii! moltes gràcies per participar Dissortat!
el mur d'un vell cementiri?
segur que serà un bon regal per al pròxim que s'apunti a la cadena!
vinga animeu-vos a participar!
no me gusta mucho eso de los muros, siempre los ponemos atrás para no verlos y que no nos recuerden a la muerte a la que le tememos tanto.
tapar nuestro destino, negarlo para creernos un poco inmortales.
de cualquier forma y a pesar de tener una abuela valenciana no entendí mucho.
ponelo en castellano, así vamos aprendiendo algo, un beso.
Edmundo, me alegro que te guste
Darío, los muertos no descansan porque no lo necesitan, ya sabés. Un abrazo
ricard, al remat he participat. Espere que vos agrade. No sé si és un bon regal la paret d'un cementiri xDDDD
Olvidada, gracias por detenerte en este bosque. Tapar la evidencia de la muerte es una tontería, ¿no crees? Si leíste algunos de los posts últimos entenderás el por qué. Saludos.
ya me voy a detener a leerlos así entiendo tu alma, y por supuesto que es una tontería tapar a la muerte, pero siempre a lo que se teme se anula o se esconde, un beso.
Molt bon escenari aquesta paret de cementiri....molt ben escrit i descrit..
Vinc a deixar-te un petó i a dir-te que em treguis la falta per vacances ;)
Bon relat, i bona iniciativa!!!!!!!
Monsieur, si no fuera por los traductores que usted recomienda, hoy sí que no me hubiera enterado de nada. Menos mal que la tecnica soluciona en un periquete esos problemas y nos permite poder disfrutar de su hermoso texto!
Buenas noches, monsieur
Bisous
Gracias a todos por pasear por el Bosque y por dejar vuestros valiosos comentarios y vuestros amables saludos.
Saludos para vosotros también.
Me alegra que el caballero haya vuelto de su descanso y regrese entusiasta a merodear por el bosque... ¡del post mismo no entendí nada y recordé la maldición de la Torre de Babel!...
Mis cariños para ti!
Hola!!!
Ya estoy de vuelta jeje.
Y digo yo, no encontrabas sitios más agradables por los que pasear?? aunque pensandolo bien, más silencioso seguro que no ;-)
Un besazo grannnnde
(Por cierto, yo sí que tuve que utilizar el traductor :-( jeje)
Vols dir que has actualitzat els comentaris? Jo ahir et vaig enviar un missatge per dir-te que em quedava gustosa el teu repte de la paret. Així, en primera persona. Com podies esperar que no ho fes? Però a vegades ja saps que es queden coses en algun racó virtual i no arriben on voldriem. Bé, repenjada hi estic, però fa massa sol i l'ombra del xiprer cau a l'altra banda, potser hauré d'entrar a veure si em sento millor a l'altre costat... em sento pressionada d'alguna manera amb aquesta paret. Espero, com et deia, estar a l'alçada.
Doncs no va entrar. Clar que estàs a l'alçada de la paret, sempre que sigues tan alta com dos hòmens. De tota manera no sé si continuarà la cosa com en l'anterior juguesca del ricderiure. L'altra vegada la teua proposta va ésser acceptada, aquesta ja ho veurem.
Ja veurem, si. Però quin sentit té crear un escenari per a no utilitzar-lo? Si es va al ball és per a ballar, no?
I sinó, ballar quan ningú et veu, també és reconfortant...
El que és una mica trist és que la majoria de gent que participa no done un cop d'ull al que escriu la resta.
Ballar a soles i d'amagades?? Doncs clar que si. Les coses a soles, són de vegades millors que en companyia xDDDD
Una abraçada
Una Paret que porta escrit al damunt el reflex de les pàl·lides animes que empara darrere seu, filtrant entre l'argamassa les veus planyents dels que hi descansen i dels què no troben el descans què tampoc van tenir i donar en vida. Un escenari gòtic i romàntic en el millor sentit de la paraula. Felicitats Dissortat t'ha quedat rodó. ^_^
Sempre és un plaer llegir-te en Valencià.
Perdició, trobava a faltar el teu comentari. Per cert que quasi has creat tu un altre escenari comentant el meu text. xDDD I és que ho fas molt bé tu això d'escriure. De veritat canvia tant escriure en valencià???
Gràcies per passar-te!!!
De la manera que tu ho fas, a mi em sembla què és molt poètic. ^_^
Holaaaa !!!
aquesta és una circular, que serveix per fer circular la notícia, o el recordatori, de que la proposta : Que fer quan et regalen un escenari?
http://ricderiure.blogspot.com/2010/08/que-fer-quan-et-regalen-un-escenari.html
encara està viva!!!
us convido, recomano, aconsello, bueno, vaja, fes el que et vingui més de gust...
Animu!!!!
salut!
Ric
Quina mania tenim els homes de fer-mos parets, de fer murs de pedra, de fang, de qualsevol cosa que ens protegisca i ens aïlle del món, d'altres realitats i sentiments sense molestarmos en caminar una mica i vore per un trencall del mur que darrere tothom viu en esència de la mateixa manera i acava descansant sota la creu de ferro rovellat que cadascú a anar arrossegant mentres s'esforçava en alçar eixe mur de pedra.
Publicar un comentario