6 de mayo de 2010

Georg von S. (Cadena de personatges. Iniciativa del blog Ric de Riure)


El tinent Georg von S. va nàixer a Munich. Va emprendre la carrera militar perquè son pare, que era molt curt de vista, no va poder participar en la Gran Guerra. Georg von S. era un revisionista convençut però lleial al govern d’aquella república que es va constituir a Weimar. Es va casar amb una dona molt bonica perquè els dos s’estimaven. Van tenir un fillet preciós, i tots tres vivien amb la seua acabalada mare. Pel Nadal de l’any 1932, i veient com anaven les coses en el seu país, aquell home va enviar a tota la seua família a Espanya. Dos mesos més tard, el tinent Georg von S., tot sol en l’habitació que ocupava de solter a la casa dels seus pares, i amb molta calma, es va despullar de l’uniforme que havia portat amb orgull, plegant-lo amb molta cura. Es va quedar tot nu davant del gran espill de l’armari, cara a cara amb ell mateix i va contemplar el seu jove i fort cos, el seu cabell ros, molt curt i marcial, i els seus ulls blaus amb reflexes encara infantils que li tornaven la mirada. Agafà la seua pistola reglamentaria, se la posà en el pit i escoltà un tret. A la taula, damunt del llibre que havia escrit aquell homenet cridaner i ferotge hi havia una nota on es podia llegir: “Jo no seré com vosaltres”.


Imatge: acuarèl·la signada per Wilhelm Fischer (1912-1970) el 27 d'agost de 1946 de la meua col·lecció particular.

Vos deixe l'enllaç del blog Ricderiure bloc perquè pugueu seguir aquest joc de regals de personatges. També vos deixe l'enllaç al relat del personatge que m'han regalat: "Nathan Frigopie", del blog La meva perdició.

19 comentarios:

Diana de Méridor dijo...

Caramba con su coleccion particular, monsieur!
En cuanto al relato, tiene un tragico final, pero por otro termina bien: lo consiguio.

Buenas noches, monsieur

Bisous

La Meva Perdició dijo...

Brutal! Com la bogeria de la gran guerra. Molt bon personatge i força interessant, aquest oberleutnant.
Aquí també hi ha tela, per treure.

Silver's Moon dijo...

Muy interesante la historia de Georg Von S, lástima que tenga un final tan triste...

Gracias por compartirla y enhorabuena por esa acuarela!!

Te dejo un beso

maria dijo...

M'agrada el teu personatge Georg von S.De vegades hi ha gent que es veu tan dura i en realitat en el fons...

Unknown dijo...

Me gusta la historia, y el ejemplo, duro, pero heroico, y nada cobarde, aunque pueda parecerlo.
Corta y emotiva la historia. Un hombre que eligió el lado mas real de la vida, para morir sin avergonzarse de su acto final...
Un saludo¡

Jerukiti dijo...

Vaja, és una llàstima que la única forma de donar a entendre que no compartia les seves idees fóra aquesta. No tinc paraules... Aquest quadre sí que em sona, així que serà per que l'he vist... (d'algunes coses m'enrecorde...)

ricderiure dijo...

Un personatge tràgic, avocat per les miseries de la vida a un final valent però trist...
Moltes felicitats i moltes gràcies per participar a la cadena!!!!
El tinent Georg von S. serà un obsequi de categoria per al pròxim que s'apunti a crear un personatge per la cadena!!!

salut!!!!

Darío dijo...

Que triste la historia del cumpa. Pero bue, son elecciones.

Laura T. Marcel dijo...

Bé, doncs a mi no em sembla un personatge tan valent aquest Georg von S. fent-se fora del mig i no enfrontant-se a qui fes falta per a demostrar que no era igual que tots i no haver de seguir el corrent. Com a personatge em sembla genial, tot i que jo no sabria quina història muntar-li al paio.

María de Escocia dijo...

Crec que había arribat l´hora de renunciar a una vida que l'abocaba a una època molt dolenta. Per fi aquest personatge ha vist la llum. Enhorabona.

Petonets

◊ dissident ◊ dijo...

-Madame, gracias por dejar la Corte y pasear por el bosque de la mano del teniente von S.
-Perdició, gràcies a tu pel Nathan. He fet el que he pogut per estar a l'altura.
Salut!
-Maria, un plaer compartir amb tu aquest "joc literari"
-Javier, muchas gracias por tu comentario y por dejarnos ver tu punto de vista respecto al comportamiento del teniente.
Un abrazo.
-ricderiure, gràcies a tu per fer-me despertar aquest personatge, que demanava ja feia temps, contar com va acavar realment la seua vida, sense especulacions.
Salut!
-Jeru, així és la vida... i la mort. (Clar que has vist el quadre!) ¬¬
-Gracias Pulgar por tu comentario. Un beso.
-Laura T., segurament en aquell moment i donada la seua condició de militar, no va saber o no va poder afrontar-ho d'altra manera. Has llegit "Mein Kampf"? El tinent sí, per supost.
Una abraçada.
-Magestat, alguns personatges clamen per sortir d'allà on els tenim confinats.
Besa la Vostra mà.

TORO SALVAJE dijo...

Millor que hagués fugit amb la seva familia.
Clar que a vegades l'honor i tot això ho dificulta molt.

montse dijo...

Si em vols regalar el teu Tinent, jo poso a disposició el meu Jardiner.
Salut

http://fonsdarmari.blogspot.com/2010/05/el-cirerer.html

◊ dissident ◊ dijo...

Montse, gràcies per acceptar al meu tinent. Espere que t'haja agrada't.

Esperem que la cadena es faça ben llarga.

Salut!

Anónimo dijo...

Una historia ben cert desastrosa,i ja no pel fet que es matara ell mateix,si no pel fet de la vergonya d´un país trencat per les bogeries d´un boig(com en totes les guerres)La xica de les cinc puntes d´estrela

bajoqueta dijo...

Interessant!

Però sempre hi ha altres opcions abans de desaparèixer, no?

Una proposta molt interessant i curiosa. Llàstima que estic molt liada amb mil coses i ara mateix no puc participar. Intentaré seguir-ho :)

Iblama dijo...

Caram tu! curta però intensa la història! molt bé! m'ha agradat! primer el presentes i fins i tots diriem que fa ràbia. després el mates i fa pena! molt interessant! ja tenim material per fer un llibre! jejejeje salute

Anónimo dijo...

Un personatge ben descrit, tràgic certament

◊ dissident ◊ dijo...

-Toro Salvaje, fugir de vegades no és la solució. Gràcies per passar-te.
-Bajoqueta, no sempre.
-Iblama, m'alegre que t'haja agradat. Ja podriem fer un llibre xD
-Elvira, gràcies per la teua opinió i per passar per aquest bosc...