Que bonita frase Dissortat!!! y que gran verdad, siempre nos queda algo de lo bueno y bonito que ofrecemos. Al igual que siempre la vida nos devuelve lo que damos, como un gran boomerang.
Curiosament, ànima bessona, en la capcelera de la meva adreça electrònica hi tinc aquesta altra versió d'aquest bonic missatge: "A qui acostuma a regalar flors sempre li queden les mans perfumades".
Eixe és l'arbre de la llarga espera??? Ahí espera, com a bon Ent, fins que li toque moure's finalment i fer el que està destinat a fer. Duu decenes, centenars d'anys esperant, però sap que el dia arribarà i que aleshores estarà llest. I cada any ens regalarà la seva fragància.
Ai, no! El de la llarga espera no és el que es troba darrere? Aquell que encara no té flors?? La veritat és que el que hi ha davant ha tingut un parell de collons per traure les flors amb aquest fred!!
Espero que es lo que le haya pasado, a la hermosísima persona, que durante años me regalo flores, en la misma fecha. Para el quedó algo de perfume, a mi el poder de un detalle. Besos ;)
15 comentarios:
ei, a veure si fas arribar una mica d'aquesta fragància cap aquí.. que l'unic que ensumo ara és mandarina de la companya que està esmorzant..
;)
Com diu el meu pare: l'important és donar, no rebre.
Que bonita frase Dissortat!!! y que gran verdad, siempre nos queda algo de lo bueno y bonito que ofrecemos. Al igual que siempre la vida nos devuelve lo que damos, como un gran boomerang.
Un beso grande de fin de semana
Bienaventurados los que aprecian más dar que recibir. Que esa fragancia no se les vaya nunca de las manos.
También se aferra a la mano de aquel que la recibe ;)
Jo també la vull sentir...^^
Curiosament, ànima bessona, en la capcelera de la meva adreça electrònica hi tinc aquesta altra versió d'aquest bonic missatge:
"A qui acostuma a regalar flors sempre li queden les mans perfumades".
Eixe és l'arbre de la llarga espera??? Ahí espera, com a bon Ent, fins que li toque moure's finalment i fer el que està destinat a fer. Duu decenes, centenars d'anys esperant, però sap que el dia arribarà i que aleshores estarà llest. I cada any ens regalarà la seva fragància.
Ai, no! El de la llarga espera no és el que es troba darrere? Aquell que encara no té flors?? La veritat és que el que hi ha davant ha tingut un parell de collons per traure les flors amb aquest fred!!
Espero que es lo que le haya pasado, a la hermosísima persona, que durante años me regalo flores, en la misma fecha. Para el quedó algo de perfume, a mi el poder de un detalle.
Besos ;)
Dar desinteresadamente es florecer interiormente ...
Besos florecidos,
eso espero, y haber lo que dura la fragancia..
Ojala sería genial que se pudiesen poner olores en los websites.
jordim: gracias por pasarte por aquí. Yo seguiré tu interesante y denso blog con ganas. Un placer!!!
A TODOS LOS QUE HABÉIS PASEADO POR ESTE BOSQUE CASI FLORIDO, GRACIAS POR VUESTROS AROMÁTICOS COMENTARIOS.
Querido amigo, preciosa reflexion la tuya y magnifica imagen. Agradezco tu visita a mis viñas, Un beso.
Publicar un comentario