La foto está hecha a contraluz. Parece un día luminoso y el sol debe estar alto de lo que se infiere que el autor se tumbó bajo el alambre. Es probable que manchara su ropa, se pusiera perdido y disgustara a su madre. Dada la inclinación natural a la benevolencia de las madres lo perdonó. Y de todo ello se deduce el 'ser afortunado'. En realidad la foto es un homenaje a las madres.
Doncs no se perqué, però a mi la primera impressió que m'ha donat la foto és la de els braços de dos persones agafades de la mà corrent per un camp primaveral... i també fa molta lliga amb la frase, no?? xD Cada vegada estic pijor de la vista...
- Álvaro: gracias. - Maria: què seria la vida sense una mica de misteri? - Javier: romper alambradas y mueros, quizá eso es lo que nos hizo afotunados. - Glömska: hay nudos para tantas cosas... - Wizard: quizá fuimos afortunados porque estuvimos detrás de la almbrada, ¿no crees? - Sauze: es una frase que me saltó en la cabeza en un momento en que la libertad interior volvía a estar apresada, y me sentí atado al pasado. - FrayCarlos: saludos de nuevo. No era en las madres en quien pensaba, pero es una bella interpretación de este post. Gracias por estar ahí. - Jerukiti: jo també he vist sempre en els filats, personestes. Efectes visuals. - Yunior: tú siempre gozarás de libertad interior.
Hola Marta!!! No és que no s'haja publicat, és que modere els comentaris abans de deixar-los surtir. Coses de l'spam i tal. Torna quan vullgues i els teus comentaris segur que surtiran en menys de 12 hores. És una mica incómode, però ho considere necessari. Benvinguda Marta a aquest bosc!!!
Ja saps de l'existència dels nostres "paral·lelismes". Fa poc vaig estar a Figueres i en passar per davant la seva famosa presó no em vaig poder resistir a fer una foto dels filats per il·lustrar un post que em va venir al cap. El veuràs.
14 comentarios:
¡Qué bonita imagen! ¡Me encanta! Y la frase tiene muchísima fueza. Me ha gustado mucho.
Saluuudos.
Molt misteriós...
Another brick in the wall?
un nudo ....precioso..esa frase es completamente bella y triste a la vez.
Somos los afortunados mporque stamos al lotro lado de la alambrada
muy sugerente, dissortat..
siguen siendo afortunados, aquellos que disfrutan de libertad interior ...
La foto está hecha a contraluz. Parece un día luminoso y el sol debe estar alto de lo que se infiere que el autor se tumbó bajo el alambre. Es probable que manchara su ropa, se pusiera perdido y disgustara a su madre. Dada la inclinación natural a la benevolencia de las madres lo perdonó. Y de todo ello se deduce el 'ser afortunado'.
En realidad la foto es un homenaje a las madres.
Doncs no se perqué, però a mi la primera impressió que m'ha donat la foto és la de els braços de dos persones agafades de la mà corrent per un camp primaveral... i també fa molta lliga amb la frase, no?? xD Cada vegada estic pijor de la vista...
Saludos amigo Dissortat me voy por la lectura de Sauze. Realmente es la más oportuna para mi estado de animo.
Saludos YGG
- Álvaro: gracias.
- Maria: què seria la vida sense una mica de misteri?
- Javier: romper alambradas y mueros, quizá eso es lo que nos hizo afotunados.
- Glömska: hay nudos para tantas cosas...
- Wizard: quizá fuimos afortunados porque estuvimos detrás de la almbrada, ¿no crees?
- Sauze: es una frase que me saltó en la cabeza en un momento en que la libertad interior volvía a estar apresada, y me sentí atado al pasado.
- FrayCarlos: saludos de nuevo. No era en las madres en quien pensaba, pero es una bella interpretación de este post. Gracias por estar ahí.
- Jerukiti: jo també he vist sempre en els filats, personestes. Efectes visuals.
- Yunior: tú siempre gozarás de libertad interior.
Vaja t'havia escrit un comentari però no s'ha publicat... Deia que el post m'ha recordat El niño del pijama de rayas. Ja m'aniré passant!!
Hola Marta!!! No és que no s'haja publicat, és que modere els comentaris abans de deixar-los surtir. Coses de l'spam i tal. Torna quan vullgues i els teus comentaris segur que surtiran en menys de 12 hores. És una mica incómode, però ho considere necessari.
Benvinguda Marta a aquest bosc!!!
Ja saps de l'existència dels nostres "paral·lelismes". Fa poc vaig estar a Figueres i en passar per davant la seva famosa presó no em vaig poder resistir a fer una foto dels filats per il·lustrar un post que em va venir al cap. El veuràs.
"Força ànimes bessones..."
Publicar un comentario