Es facil decirlo, no así el hacerlo. Muchos de los que amamos, tenemos miedo de abrir los brazos, y dejar marchar al ser amado...pues es posible que nunca vuelva.
Moltes gràcies, tete. Ni les 10.000 paraules més boniques, tristes, belles, alegres i profundes ficades en l'ordre correcte per formar l'escrit perfecte m'hagueren fet sentir més que el que m'ha fet sentir la teva entrada d'avuí. T'estime...
Ai Dissortat.... i si no et deixen a "tu" què s'ha de fer?.... Bon entrada d'any i feliç nit de reis, una reflexió que m'arriba ben endins avui.... Un petó :)
Uff! Estupenda aquesta entrada!! La música molt maca i la frase immillorable. Sempre certa, sovint dolorosa, a vegades gratificant. S'han d'obrir el braços però es pot seguir la pista, encara que sigui de lluny...
Pense que sempre es millor deixar anar que retindre.El que s´envà,de segur que al menys valorarà i sospesarà les coses que ha tingut amb l´altra persona.El que retens,de segur que no voldrà mai de la vida ni enrecordar-s´en de la persona que estava amb ell(ó ella).La xica de les cinc puntes d´estrela.
Qué canción más chula.... Por cierto, rara vez cuando amamos dejamos al otro largarse....y al final pues eso, no vuelve casi seguro, ¿o si? y con lipoescultura?...bah!
9 comentarios:
El més trist és veure que no torna...
Molts ànims^-^.
Es facil decirlo, no así el hacerlo. Muchos de los que amamos, tenemos miedo de abrir los brazos, y dejar marchar al ser amado...pues es posible que nunca vuelva.
Muy sabias palabras, llenas de comprensión y amor. Si señor, eso es amar.
Moltes gràcies, tete. Ni les 10.000 paraules més boniques, tristes, belles, alegres i profundes ficades en l'ordre correcte per formar l'escrit perfecte m'hagueren fet sentir més que el que m'ha fet sentir la teva entrada d'avuí.
T'estime...
Ai Dissortat.... i si no et deixen a "tu" què s'ha de fer?.... Bon entrada d'any i feliç nit de reis, una reflexió que m'arriba ben endins avui.... Un petó :)
Uff! Estupenda aquesta entrada!! La música molt maca i la frase immillorable. Sempre certa, sovint dolorosa, a vegades gratificant.
S'han d'obrir el braços però es pot seguir la pista, encara que sigui de lluny...
Pense que sempre es millor deixar anar que retindre.El que s´envà,de segur que al menys valorarà i sospesarà les coses que ha tingut amb l´altra persona.El que retens,de segur que no voldrà mai de la vida ni enrecordar-s´en de la persona que estava amb ell(ó ella).La xica de les cinc puntes d´estrela.
Precioso tema, que evoca, irremediablemente a un romanticismo, que sin llegar al extremo, une a un amor con otro.
Me ha gustado ;)
Qué canción más chula....
Por cierto, rara vez cuando amamos dejamos al otro largarse....y al final pues eso, no vuelve casi seguro, ¿o si? y con lipoescultura?...bah!
Publicar un comentario