12 de noviembre de 2009

Un faro que nos alumbre

Este verano leía en el blog Mar i Cel, una entrada que se titulaba "Tinc ganes de pintar un far". Yo nunca lo pintaría, quizá porque nunca fui diestro pintando, pero sí que tengo la necesidad de encontrar faros. Faros que puedan guiarme con sus lámparas, como guían a los barcos, impidiendo que se pierdan o encallen; aunque la niebla intente velar sus brillantes luces rotatorias. ¿No necesitáis de la enigmática luz de los faros?

Imagen: Faro ornamental de Castelló x dissortat

8 comentarios:

Teresa dijo...

I tant que el necessitem!!! De fet en la meva entrada ja ho deia també. Per cert, m'afalaguen les teves constants referències al meu blog. Et contractaré com a manager, em vens de por! Hi ha alguna manera de poder-me posar en contacte a part d'aquesta?

Javier Peralta Medina dijo...

siempre necesitamos MAS de un faro, todos, para llegar a buen puerto.
TODOS...

maria dijo...

Sempre va bé tenir un far al costat perquè ens ajudi a guiar-nos, però també hem d'intentar no dependre massa d'ell^-^.

Anónimo dijo...

Xiquet,TU ja eres un bon faro.Ja he tornat.La xica de les cinc puntes d´estrela.

Dissortat dijo...

Teresa: si faig referència al teu blog és perquè m'agrada veure les coses des del teu punt de vista, i ja saps que et llegeixo sempre. Espere que ara que li has agafat el fil, tinga el plaer de llegir-te més. I clar que hi han altres maneres de posar-nos en contacte. Ja et dic...

-Javier, es cierto. Como le digo a Maria, algunas de esas brillantes lámparas se han apagado para mí, por unas razones u otras, y me quedan pocas; por eso no dejo de buscar, aunque cada vez menos.

-Maria benvolguda, alguns dels meus fars es van quedar sense llum, així que en cerque d'altres, encara que el rumb no l'he perdut (encara) xDDDD

-Xicota: benvinguda a aquest bosc que et trobava a faltar. I gràcies per creure que sóc com un far. Realment ho sóc per a molta gent (que modest que sóc, però és veritat) Un beset.

Jerukiti dijo...

Ei, com t'has currat aquesta foto no?? Jeje. Tots necessitem d'un far... però normalment solament el trobes a faltar quan et perds. Jo crec que això és el dolent de ser un far, però la part bona és que gràcies a ells s'evita que s'encallen moltes ànimes en els oceans perduts de la vida... ais, si és que encara em faré poeta i tot... xD

Dissortat dijo...

Sí, ja saps que ser far comporta perills. Els vaixells als quals els marquem una ruta, de cop i volta es poden convertir en fars més lluminosos que nosaltres... (Conversa del dissabte???)

PS: Pots veure que l'entrada és del dijous, i per tant, no la vegeres el divendres, capu xDDDD

García Ginarte dijo...

Esas luces las necesitamos todos. Ahora mismo preciso de muchas de ellas. Un abrazo Yunior