Hay que abandonarse a lo que sentimos, profundizar en el sentimiento, permitir que éste hable y permitirnos escucharlo. Esperar que todo pase, y que el tiempo aumente o disminuya ese sentimiento. El sentimiento de pérdida y de soledad no se irá fácilmente, hay que cuidar de que no se instale en nosotros, pero eso es casi del todo imposible... Al final, nos damos cuenta de que, realmente, estamos solos.
Imagen: El colgado. Tarot de Andrea Vitali.
.jpg)
7 comentarios:
Estem sols davant de moltes coses, però sempre va bé fer una mica de neteja sentimental per treure't tots aquests sentiments de pèrdua i soledat.Un dia va bé que hi siguin, però no permeti's que facin vida pròpia en el teu cap.
Una abraçada forta.
Maria: creguem que no estem asoles del tot, i de cop i volta, veem que hem creat una imatge que simplement és una "il·lusió". I estem sols. La soledat no em desagrada -.o
Explica'ns cosetes...que no ens avorreixes gens^-^.
Vaja, vaja... així que no tenies premonicions eh??? I el penjat què??? Si es que jo ja ho sabia... encara que ho intentes negar. Tots estem penjats... en tots els sentits que puga tindre la paraula, inclús d'algú... Sí de cop i volta les il·lusions pareixen reals... tampoc fa falta intentar esborrar-les i negar-les... és millor disfrutar-les mentre es puga.
Tu creus que és precognitiu el que he escrit? Jo no. Afirme que al remat estem sols. AL remat estic asoles. Sí no?
..es como despertar de un insomne sueño..por ese gran sentimiento de soledad..es que pedimos sentir compañia..huir! simplifica que no quieres vivir..aceptarlo! un error?.. Entiende a la soledad y pide compañia..
Saludos!
El pobre Andrea Vitali no va saber interpretar el simbolisme original de l'arcà del Penjat. Eixe que ha representat no controla la situació de manera voluntaria i s'aferra a unes pertinències inútils que no li serveixen per a res i és incapaç de soltarles. Molt lluny del significat original del "Pendu".
Publicar un comentario