25 de junio de 2009

Orgulloso y solo...

Nada que decir...

Imagen: un ciprés x dissortat.

9 comentarios:

Unknown dijo...

El cipres, el arbol que significa la inmortalidad, y en la iconografia catolica, el deseo de acercamiento a Dios, pero como dices tu, "orgulloso y solo", como cada uno de nosotros

◊ dissident ◊ dijo...

Como cada uno de nosostros, Javier (creo que sin excepción)...

YGG dijo...

Prefiero la imagen de que somos Islas, anclandos en el mar de la humanidad, pero "orgullosos y solos" en la anchura del oceano". YGG

Anónimo dijo...

Molt altiu i senyorial veisc a l´àrbre,ploga o neve, sempre ahí.La única diferència que jo note es que ell sap dur l´orgull ben portat ,amb maestria.Algo ens hauriem d´ensenyar els pobres mortals,però no ens parem ni tan sisquera a pegarli una miradeta,(no ens interesa)La xica de les cinc puntes d´estrela.

◊ dissident ◊ dijo...

YGG: ese mar de la Humanidad, siempre está muy revuelto, y esas pequeñas islas azotadas siempre azotadas por la furia del océano.

◊ dissident ◊ dijo...

Xicota: l'orgull en el ser humà, en molte ocasions ens fa desagradables, però al sovin és l'única cosa que ens queda... Tristament és així.
Besets!!!

Jerukiti dijo...

Tal volta el que molts necessitem a sovint és ser més "arbres", parar, quedar-nos quiets, reflexionar, treure tot l'aliment que pugam del que ens envolta, mimetitzar-se amb l'entorn, fer uma mena de fotosíntesi per saber realment qui som i el que volem, o simplement... saber que estem.

◊ dissident ◊ dijo...

No faré cap comentari al teu. Crec que has aportat uns pensaments excel·lents a aquesta entrada. Gràcies per participar.

Maria de Escocia dijo...

Esta hermosa imagen, m ha recordado una preciosa cancion de Maria del Mar Bonet:

Petita estança

Enmig del pit hi tenc
una finestra blava
oberta sobre el port
d'una illa blanca
i et mostrarà la mar
tempesta i calma.

Dins el meu pit hi tenc
la meva cambra
obri la porta al fons
sentiràs l'aire
entraràs al jardí
petita estança.

Enmig dels tarongers
una font raja
escolta la cançó
que la font canta
i et dirà molt baixet
que l'amor passa.

Damunt el pit hi tenc
com dolça marca
la teva mà amic
coloma blanca
ben endins del xiprer
nia la garsa.

Tq